La cara fosca de la nostra esperança de vida

La ciència ha estat capaç de prolongar la vida humana fins a extrems insospitats. Potser per a qualsevol de nosaltres viure 80 o 90 anys no resulta gaire extraordinari; tanmateix, fa només un segle superar els 70 anys era una autèntica raresa.

El problema sorgeix quan mirem l’estat de salut en què es troba una persona més enllà de la jubilació.

Després de tota una vida d’esforç i feina, no són infreqüents els casos de persones que comencen a encadenar malalties cardíaques, problemes respiratoris, accidents cerebrovasculars o signes de deteriorament cognitiu. Això reflecteix la gran problemàtica actual que la ciència de la longevitat intenta solucionar:

El nostre objectiu no pot ser viure un nombre determinat d’anys, sinó assolir la màxima qualitat de vida i mantenir-la durant el màxim de temps possible. En aquest estat òptim de benestar, obtindrem com a resultat, gairebé com un efecte secundari, una prolongació de la nostra esperança de vida.