Per què arribar als 90 anys no serveix de res (i com aconseguir que els teus últims anys siguin els millors)

“La idea és morir jove com més tard millor” – Ashley Montagu. Hi ha un conte persa, versionat moltes vegades, que narra la història del criat d’un ric mercader. Un dia, fent la compra al mercat de Bagdad, el criat es troba amb la Mort, que l’assenyala amb un gest amenaçador. Aterrit, surt corrents i demana al seu senyor un cavall per fugir lluny i refugiar-se a la ciutat d’Isfahan.

Més tard, aquell mateix dia, és el mercader qui es creua amb la Mort i no dubta a preguntar-li per què va amenaçar el seu criat. La Mort li respon: «No va ser un gest d’amenaça, sinó de sorpresa, perquè el vaig veure molt lluny d’Isfahan, on aquesta mateixa nit li he de prendre la vida».

El conte ens recorda una cosa que ja sabem: la mort arriba per a tothom per molt que intentem evitar-la. El criat de la nostra història hauria fet millor aprofitant el seu últim dia de vida en lloc de passar-lo fugint, consumit per la por.